AVALUACIÓ DEL RISC QUÍMIC EN L’ÀMBIT LABORAL, 2024-2025

Els productes químics es fan servir àmpliament en molts centres de treball de diferents activitats econòmiques, tant productes químics de gran volum (indústria) com productes especialitzats (reactius de laboratori). Només en el mercat europeu es comercialitzen més de 150.000 substàncies. La presència en l’àmbit laboral i la manipulació d’aquests pot comportar un risc per a la salut humana i medi ambient. L’exposició a productes químics intrínsecament perillosos pot manifestar-se en múltiples d’efectes adversos sobre la salut del treballador variant entre efectes locals i sistèmics com efectes aguts i aquells que es desenvolupen a llarg termini.
A la VII Enquesta Nacional de Condicions de Treball d’Espanya, el 22,9% dels treballadors van indicar que inhalen o manipulen substàncies perilloses (INSHT, 2015) i les dades de l’Carex indiquen que 3,5 milions de treballadors espanyols estan exposats a agents cancerígens en els seus llocs de treball (Kogevinas, 2006). El 50% de les malalties laborals a Europa està relacionada amb l’exposició a substàncies perilloses (Schneider, 2012).
Així, l’OIT estima que l’exposició laboral a substàncies perilloses és responsable de la mort de més de 650.000 treballadors cada any al món (ILO World Statistics), 380.000 per càncer de pulmó i mesotelioma, sent el càncer la primera causa de mort per malaltia laboral (ILO, 2003) . No obstant això, es considera que aquestes estimacions queden molt lluny de les xifres reals, donat el subregistre de malalties professionals i la manca de dades de treballadors de l’economia informal, domèstics i immigrants, entre d’altres. A més, les estadístiques no inclouen danys a la salut reproductiva tant dels treballadors com dels seus fills, per exposició prenatal a reprotòxics o disruptors endocrins.
Per això és important valorar tot aquest tipus de riscos i les mesures preventives necessàries per eliminar o mitigar-los. Aquesta valoració pot ser complexa, especialment quan s’utilitzen múltiples productes químics en diferents zones de treball sota diferents condicions laborals i afectant diferents grups de treballadors. Així mateix, la normativa referent als productes químics es troba en una constant evolució impulsada entre altres pel reglament CLP i el reglament REACH i és cada vegada més exigent. Requereix que les empreses disposin d’avaluacions de risc químic i que estigui controlat adequadament, especialment quan es tracten de productes o substàncies classificats com cancerígens, mutàgens o tòxics per a la reproducció (CMR).
El desconeixement de perills dels productes químics o no disposar d’aquesta informació actualitzada, de no tenir una visió completa i exhaustiva de les condicions de la seva utilització i dels treballadors potencialment exposats, pot comportar a una infravaloració del risc i/o utilitzar els productes químics en condiciones no adequades i conseqüentment posar en perill la salut dels treballadors.
Així mateix no solament s’ha de enfrontar-se als riscos químics tradicionals com l’exposició a sílice sinó també als nous riscos emergents com ara els nano partícules.
L’avaluació del risc químic és fonamental per prevenir lesions causades per l’exposició a substàncies químiques. Per a això és imprescindible poder la valoració toxicològica intrínseca de les substàncies químiques, identificar els factors determinants de la seva exposició dins el context dels diferents escenaris d’exposició, processos i tasques laborals així com les limitacions i l’abast dels valors límit de referència (Steven, 2015).
S’han desenvolupat diverses estratègies i eines per al desenvolupament de l’avaluació de risc químic. Mètodes qualitatius, models matemàtics i eines basant-se en algoritmes poden ser utilitzats per estimar el nivell d’exposició (INSHT, 2017). La nova norma EN 689 ofereix una estratègia per realitzar mesuraments representatius d’exposició inhalatòria a agents químics a fi de poder demostrar el compliment en relació amb el valor límit d’exposició ocupacional (CEN, 2018).