CURS D’ESPECIALITZACIÓ EN CEFALEES, 2024-2025
La cefalea és la causa més freqüent de consulta neurològica. La migranya que es la cefalea que causa més consultes, afecta a adults joves en edat laboral activa, amb predomini femení.
Existeixen diferències significatives en la seva atenció clínica respecte a la resta de pacients neurològics: se’ls hi sol·liciten menys exploracions complementàries i precisen menys revisions, tot i que se’ls hi administren més tractaments. (1).
La cefalea en la majoria d’ocasions es tracta d’un dolor auto-limitat i d’escassa rellevància en la salut del pacient. No obstant, en ocasions pot ser l’expressió d’un quadre clínic greu (hemorràgia subaracnoidea, tumor cerebral, infeccions sistema nerviós central, arteritis de la temporal, etc.). Precisament l’objectiu fonamental del metge de família quan un pacient consulta per cefalea és distingir la que s’associa a una malaltia greu de la que no. (2)
Tot i que les cefalees primàries no solen implicar gravetat, esdevenen un problema important de salut, donada la seva elevada prevalença (3), la repercussió negativa en la qualitat de vida (4) i l’elevada càrrega social en els països desenvolupats, tant pel que fa als costos directes (derivats de l’assistència del pacient) com dels indirectes (derivats de l’absentisme i la falta de productibilitat laboral) (5).
Només la meitat dels pacients que presenten una cefalea primària consulten algun cop a la seva vida, però tot i això és amb molt el motiu de consulta més freqüent entre els metges de família i entre els neuròlegs. (1,3)
La cefalea en ocasions resulta poc atractiva entre els professionals sanitaris per considerar-la una malaltia “menor”. En un estudi realitzat per a conèixer l’actitud dels metges de família de l’Estat Espanyol respecte a la cefalea (2) es va detectar:
• El diagnòstic de cefalea primària o secundària i els seus diferents subtipus es basa en la història clínica i l’exploració física. Aquestes permeten detectar si la cefalea presenta símptomes o signes d’alarma i quines són les seves característiques clíniques per a poder establir un diagnòstic apropiat d’acord amb els criteris de la International Headache Society (IHS). Un 15% dels metges no realitzaven l’exploració física en la primera consulta, amb el risc que suposa per al pacient, donat que la presencia de qualsevol alteració en l’exploració obliga a descartar una cefalea secundària.
• Per poder establir el diagnòstic del tipus de cefalea primària cal conèixer els seus criteris diagnòstics, clarament establerts per la classificació de l’IHS, i aplicar-los en la pràctica clínica. Només la meitat dels metges d’atenció primària coneixia aquesta classificació i el percentatge dels que l’utilitzaven era mínim. Això obliga a qüestionar-nos la qualitat dels diagnòstics que s’estableixen al nostre àmbit assistencial i les actituds terapèutiques que se’n deriven.
• L’accés a la neuroimatge és restringit, especialment a la RM del 3%.
• Elevat índex de derivació de les cefalees cròniques diàries, algunes assumibles per atenció primària.
• Interès en formació en cefalea crònica diària i migranya.
• Pel que fa a les pautes terapèutiques utilitzades destaca l’àmplia utilització del paracetamol com a primera mesura analgèsica en la migranya lleu, tot i la seva baixa eficàcia, i el poc ús de triptans, tractament específic i eficaç, en migranya moderada-severa.
• La majoria dels metges d’atenció primària enquestats van deixar constància de la seva disposició a realitzar cursos i tallers sobre cefalees i la conveniència de seguir portant a terme activitats formatives respecte a aquesta matèria.
La cefalea és el principal motiu de consulta neurològica en freqüència per al metge d’atenció primària (MAP). Entre els pacients que li consulten per cefalea, més del 90% ho fan per alguna de les cefalees primàries. (1,3,6).
A les consultes especialitzades de neurologia, la cefalea és el principal motiu de derivació des d’atenció primària; el 25% de les consultes noves als serveis ambulatoris de neurologia són per cefalea, essent la migranya el diagnòstic més freqüent. Tot i que no disposem d’estudis reglats en aquest sentit, molts d’aquests pacients encara són derivats per o amb dubtes diagnòstics. A més a més, el tractament de la migranya a atenció primària és insuficient (1,6): menys del 10% dels pacients amb migranya reben triptans i menys del 5% de pacients derivats des d´atenció primària amb crisis de migranya reben tractament preventiu quan sabem que, com a mínim, 1/4 (idealment la meitat) n’hauria d’haver rebut. (6,7)
En un estudi realitzat per a conèixer les necessitats del metge d´atenció primària en cefalees es van obtenir els següents resultats:
• Pel que fa a l´abordatge diagnòstic, el 56% dels MAP enquestats van cometre errors. Sovint els pacients diagnosticats com a cefalea tensional són requalificats pel neuròleg com a migranya. Com a causes de l’infradiagnòstic del MAP de migranya: la prevalença de cefalea tensional és marcadament més elevada, falta desconeixença de la classificació de cefalees IHS (probablement el neuròleg tampoc ha sabut transmetre al MAP en les seves trobades docents la rellevància d´aquesta eina diagnòstica).
• Pel que fa al tractament, tots els MAP van recomanar AINEs segons les indicacions actuals, igual que triptans per a les migranyes moderades-severes. Però crida l´atenció que més d´un terç dels MAP que van diagnosticar al pacient de cefalea tensional li van prescriure triptans, quan aquests fàrmacs no són útils en aquesta indicació. Probablement això tradueix dubtes diagnòstics i la seva experiència clínica personal.
• Pel que fa al tractament preventiu, la dada més cridanera és que gairebé 1/3 dels MAP no el va considerar, essent aquesta una de les assignatures pendents al nostre mitjà, tan per al generalista com per a l’especialista de neurologia; respecte al fàrmac escollit la majoria es van decantar per beta-bloquejants o amitriptilina, deixant de banda altres fàrmacs eficaços i de primera elecció com els neuromoduladors i flunarizina.
Entre els estudiants, els metges residents, els metges d’atenció primària i els neuròlegs generals del nostre entorn hi ha una necessitat de formació en el diagnòstic i tractament de cefalees. (6,7)
A l’Atles de Cefalees de l’Organització Mundial de la Salut, quan se’ls requereix als metges entrevistats quines són les propostes per a millorar l’assistència al pacient amb cefalea, assenyalen com a prioritari la formació del professional sanitari. (3)
Diferents societats científiques, i en concret la Societat Catalana de Neurologia (SCN) i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC), hem desenvolupat nombroses activitats docents i guies. Però totes les dades esmentades anteriorment reflecteixen que són necessaris nous esforços i estratègies docents.
El que presentem és el Curs de Cefalees de la Societat Catalana de Neurologia, impartit per neuròlegs amb experiència reconeguda i avalada en la matèria, i dirigida a tots els professionals sanitaris que tinguin interès en assolir una formació complerta en aquest àmbit.
Creiem que la falta de formació en cefalea és quelcom que trobem ja des de l’època d’estudiants i s’anirà mantenint al llarg de la vida professional del metge. Cal donar a la cefalea, donat la seva rellevància a nivell de prevalença, afectació de qualitat de vida i despeses com a societat, el protagonisme que li correspon d’acord amb el seu impacte.
Donat l’ampli abast de la població a la qual ens dirigim, el curs s’ha dissenyat en dos mòduls:
1- Mòdul bàsic: on s’assoleixen els coneixements bàsics per al diagnòstic i tractament de les Cefalees.
2- Mòdul avançat: per a assolir un nivell d’especialització en cefalees.
• Millorar la capacitat dels facultatius per a diagnosticar i tractar els diferents tipus de cefalees.
• Transmetre informació contrastada i de qualitat.
• Transmetre informació experta per professionals de coneguda dedicació a les cefalees.
• Difusió i coneixement de les cefalees i del seu correcte maneig.
• Aconseguir que cada pacient amb cefalea sigui atès correctament en el nivell assistencial que li correspon, de manera que es derivin a atenció especialitzada només aquells pacients en els quals hi hagi indicació.
• Formar professionals conscients i implicats en millorar el problema mèdic i social que suposen les cefalees, de manera que actuïn com a centre d’influència al seu entorn. Es tracta de formar formadors.
• Crear les bases en el col·lectiu sanitari per a la motivació i treball conjunt en la millora de l’atenció al pacient amb cefalea.
• Promoure la recerca en cefalea
Coneixement: aprovar l´examen amb una nota superior al 60%
Habilitat: haver assistit a un mínim del 80% de les classes teòriques i tallers pràctics.
Competència: haver redactat un projecte d´investigació.
• Presentacions per experts.
• Tallers de Casos clínics il·lustratius.
• Tallers de tècniques pràctiques per a les infiltracions cranials.
• Treball d’investigació: disseny d’un projecte de recerca en Cefalees.
– Metges d’atenció primària.
– Neuròlegs generals que vulguin ampliar coneixements.
– Neuròlegs amb dedicació a cefalees que vulguin ampliar coneixements.
– Residents de Medicina Familiar i Comunitària, Neurologia o altres especialitats.
– Infermeria amb vocació d’expertesa en cefalees
– Altres professionals sanitaris amb interès en el diagnòstic i tractament de la cefalea.
– Acreditar mitjançant el document específic que es correspon a un dels grups mencionats a l’apartat anterior.
– Ser soci de la Societat Catalana de Neurologia o de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears.
Al final del curs hi haurà una avaluació en forma d’examen de preguntes teòriques i preguntes a partir de casos clínics. Per superar la prova cal assolir més d’un 60% en la idoneïtat de les respostes.
La presentació del projecte d’investigació serà obligatori per obtenir el certificat i acreditació del curs d’especialització en cefalea. Amb aquest treball es pretén que l’alumne faci una reflexió, anàlisi, síntesi o aplicació d’algun dels aspectes o continguts que hagi treballat en el curs. El tema triat ha d’estar relacionat amb alguns dels continguts tractats en el curs. No es necessari presentar-ne els resultats. El plantejament del projecte d’investigació haurà de ser inèdit i original, clar, precís, raonat i ben redactat i haurà d’incloure els següents apartats:
1. Títol
2. Antecedents i justificació
3. Hipòtesi
4. Objectiu i propòsit
5. Metodologia
6. Pla de Treball
7. Aplicabilitat o Impacte dels resultats
8. Limitacions de l’estudi
9. Bibliografia
Aspectes formals
– La realització del treball serà individual o en grups de màxim 2 alumnes.
– Format: Documento Word. Tipografia Arial 12, interlineat senzill.
– L’extensió del treball tindrà un mínim de 2 i un màxim de 5 pàgines interlineat senzill (excloent la bibliografia)
– Les referències bibliogràfiques es citaran en format Vancouver.
Avaluació
S’avaluaran diversos aspectes:
1. Aspectes formals (extensió, presentació, redacció i ortografia, figures/taules, bibliografia)
2. Valoració qualitativa (originalitat, interès científic, aplicabilitat, relació amb els continguts del curs, visió crítica de l’alumne)
3. Valoració específica (títol, antecedents, hipòtesi, objectiu, metodologia, pla de treball, aplicabilitat, limitacions, bibliografia)
Es tindrà en compte la realització individual o conjunta dels treballs.
Es precisa un mínim d’un 80% d’assistència, a més a més de superar l’examen teòric (>60% respostes correctes), així com la presentació del treball en Cefalees.
El treball final (dedicació estimada de 10 hores) serà avaluat tenint en compte la seva correcta estructura (introducció, objectius, mètode), la viabilitat, l’originalitat i la integració dels coneixements adquirits durant el curs.
L’Acta de Qualificació Final serà lliurada a la Secretaria de la F. InterAc Salut en un termini no superior a 2 mesos des de la data de finalització del curs. El termini per a la realització del qüestionari final o examen es fixarà considerant aquest extrem.
